Aquest curs l'hem volgut dedicar a la figura de la dona. Ens trobam que durant la història universal els noms més coneguts i reconeguts són gairebé sempre d'homes. Les dones durant molts d'anys han estat relegades a un segon pla. Casualitat? No. Evidentment els homes no són més intel·ligents ni més capaços de fer coses que les dones. Però quan cerques informació ràpidament te n'adones que en molts de llocs i durant molt de temps la dona tenia molt limitat l'accés a l'educació i el que és més preocupant és que encara avui en alguns països es prohibeix anar a escola a les nines.
Perquè una dona arribàs a l'estat de reconeixement històric que arriben els homes no només havia de ser brillant en els estudis o en el que ella es dedicàs, també havia de ser "rebel" i passar per damunt les "normes" socials del moment. A part d'haver d'utilitzar noms falsos masculins per poder fer arribar els seus treballs i ser preses de manera seriosa.
Però, tot això no podem dir que només és cosa del passat. Encara que en diferent mesura i després d'haver aconseguit molts d'avanços socials ens queden coses per fer. Veim constantment com les juguetes, la roba i fins i tot els estudis moltes vegades són considerats de nin o de nina. I això, per què? No pot jugar a qualsevol cosa una persona? no pot vestir del color que vulgui? les visions futures en el camp professional tenen a veure amb el gènere? Malauradament hem de creure que sí, que tot això passa.
Després de fer feina sobre les dones que enguany donen nom a les aules, ens feim reflexions. És normal que la carrera d'informàtica sigui majoritàriament d'homes quan resulta que la primera programadora, Ada Lovelace, va ser una dona? Fins i tot una dona formava part de l'equip que va inventar el WIFI. Per tant, és un disbarat dir que la informàtica és bàsicament cosa d'homes, no?
I la valentia? sembla que també és cosa d'homes. Fins que coneixes personatges com Nancy Wake (espia de la II Guerra Mundial), que no té res a envejar als espies gairebé sempre masculins de les pel·lícules.
O, parlant també de valentia, na Rosa Parks que s'encarà a un sistema injust i racista aconseguint finalment i amb el suport de molta gent, que les lleis fossin més igualitàries per tothom. I no en parlem de na Malala que posà la seva vida en perill perquè creu en el seu dret a anar a escola.
La genialitat de na Marie Curie, la intel·ligència i el poder de na Cleòpatra, la creativitat i la voluntat de crear per a una dona treballadora i moderna de na Coco Chanel... Només en les que han triat els nostres alumnes ja veim que hi ha noms que no es poden deixar de conèixer.
Pensam que una raó que pot causar aquest món tant diferent en els gèneres és la manca de models. I és per això que és necessari recordar que hi ha hagut i hi ha dones que han fet i faran història. Des de l'àrea de música ens afegim al projecte i unim les nostres eines: les cançons, per ajudar a recordar aquestes valentes dones. Vos convid, idò, que escolteu les cançons que estam preparant amb els alumnes de l'escola!
